ca | es | en

Max Horkheimer

Stuttgart, 14 de febrer de 1895 - Frankfurt, 7 de juliol de 1973

Filòsof i sociòleg alemany. 

Deixeble de Hans Cornelius, ha estat el principal promotor de l'escola de Frankfurt, com a director de l'Institut für Sozialforschung (1930-33 i 1954-59). Professà també a la universitat de Colúmbia (Nova York), en exiliar-se a causa del nazisme (1934-50). Culturalment pessimista i políticament progressista, la seva teoria crítica qüestiona l'instrumentalisme de la raó tecnicopositiva occidental, així com el marxisme ortodox i vulgar. Obres: Studien über Autorität und Familie ('Estudis sobre l'autoritat i la família', 1936; en col·laboració amb H.Marcuse i altres), Dialektik der Aufklärung ('Dialèctica de la Il·lustració', 1947) i Sociologica (1962), ambdues en col·laboració amb Th.W. Adorno; Eclipse of reason ('Eclipsi de la raó', 1947; reeditada en alemany, i molt ampliada, com Zur Kritik der instrumentellen Vernunft, 'Per a una crítica de la raó instrumental', 1967); Kritische Theorie ('Teoria crítica', 1968).

Enciclopèdia Catalana, http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0032936

Obres

4 resultats
Quí som | Contacte | Legal | Crèdits