ca | es | en

Georgi Mikhailovich Dimitrov

 

Georgi Dimitrov Mijáilov es también conocido por la forma rusa de su nombre, Georgy Mijáilovich Dimítrov, Kovachevtsi, Pernil Province, Bulgaria i Barvikha, URSS. (1882-1949).

Georgi va ser un polític i advocat rus, secretari general de la Internacional Comunista entre 1934 i 1943. Militant comunista des de la seva joventut, va ser un dels dirigents de la fallida insurrecció revolucionària a Bulgària de 1923. Es va exiliar del seu país i va treballar per a la KOMINTERN en diversos països, sent detingut a Alemanya després de la presa del poder pels nazis en ser acusat de la crema del Reichstag (aquesta acció va servir de pretext al NSDAP per empresonar i perseguir els militants i activistes comunistes). Després de ser empresonat a Alemanya, va estudiar el dret i les lleis del país per exposar la seva defensa davant un tribunal, sent absolt de tots els càrrecs i repatriat a l'URSS, que li va concedir la nacionalitat soviètica. En 1934 va ser elegit secretari de la Internacional Comunista i, com a tal, va presidir el seu últim Congrés el 1935, que va dissenyar la política capaç d'aglutinar a les forces revolucionàries i democràtiques per enfrontar el desafiament que per a la humanitat representava l’ascens del nazisme. Va proposar que els partits comunistes havien de crear fronts únics proletaris d'ampli contingut antifeixista al costat de les forces reformistes de la classe obrera i els sectors antifeixistes de les capes mitjanes i petita burgesia. Així es va aprovar la tàctica dels fronts populars, duta a terme en països com Xile, França i Espanya. Aquesta política de front popular va permetre a la República espanyola cohesionar el 1936 una ferma unió antifeixista en el si del qual el  Partit Comunista va aconseguí la direcció política i militar a l'Espanya republicana. Va escriure nombroses resolucions contra el feixisme i els seus mètodes, com "El feixisme és la guerra". Després de la Segona Guerra Mundial, un cop alliberada Bulgària per l'Exèrcit Roig el 1944, va retornar al seu país natal i va ser triat diputat pel Front Democràtic, que va guanyar les eleccions per majoria absoluta. En 1946, els búlgars van declarar en referèndum la República, posant fi a la Monarquia de Simeón II i, a l'any següent, el Partit Comunista Búlgar (BKP) es va fer amb el poder. Dimitrov va ser escollit secretari general del BKP. Després d'una llarga malaltia, va ser enviat a un hospital a l'URSS, on va morir al juny de 1949. En el seu honor va ser construït un mausoleu a Sofia, on va romandre amb tots els honors fins a la caiguda del socialisme a Bulgària en 1990.

Obres principals: Obras escogidas (T.1), data de publicació, 1977, La garantía de la victoria, data publicació, 2008, Ante los tribunales nazis, data de publicació, 1989, En el II aniversario de la heroica lucha del pueblo español, data de publicació, 2008, Contra el fascismo, data de publicació, 1977, Escritos sobre el fascismo, data de publicació, 1977, Obras escogidas (T.2.), data de publicació, 1977. 

Obres

1 resultat
Quí som | Contacte | Legal | Crèdits