ca | es | en

Élisée Reclus

Sainte-Foy-la-Grande, 15 de març de 1830 — Torhout, prop de Bruges, 4 de juliol de 1905
Membre d’una família de geògrafs, fou professor a la Universitat de Brussel·les, on visqué molts anys d’exili a causa de les seves idees. És autor de La terre, description des phénomènes de la vie du globe (1867-68), Géographie Universelle (1875-94), L’Homme et la Terre (1905-08). La seva influència i difusió en els medis obrers dels Països Catalans fou considerable a partir del 1887. Els grups de Los Desheredados de Sabadell i Acracia de Barcelona publicaren els seus primers opuscles de propaganda anarquista (A los campesinos, 1887; Evolución y revolución, 1887). Després foren les biblioteques de “La Huelga General” i “El Productor” (La anarquía y la iglesia, 1903; Origen de la religión y de la moral, 1905) o d'El Porvenir del Obrero de Maó (La anarquía, 1904). Els seus traductors més importants foren Josep Prat i Anselmo Lorenzo, el qual, a més, traduí la seva obra cabdal El hombre y la tierra (6 volums, 1906-09) per a l’Escola Moderna i Maucci. Sempere de València, per la seva banda, edità especialment obres de divulgació geogràfica (El arroyo, Mis exploraciones en América, La montaña, etc. ), tasca que posteriorment seria represa per la biblioteca d’"Estudios”. Molt llegida, la seva obra contribuí en gran manera a relacionar l’anarquisme amb els moviments naturistes.

Font: Enciclopèdia Catalana

Obres

1 resultat
Quí som | Contacte | Legal | Crèdits