ca | es | en

Antonio Gramsci

Ales, Sardenya, 22 de gener de 1891 - Roma, 27 d'abril de 1937

Polític i teòric marxista italià. Fill d'un modest funcionari, estudià a Ghilarza, a Càller i a Torí, on establí contactes amb els socialistes i, sota la influència de Labriola, consolidà les seves idees, en polèmica amb el pensament de Benedetto Croce. Col·laborà assíduament a "Il Grido del Popolo" i a "Avanti"; dedicat ja al periodisme polític, fundà amb Togliatti i Tasca la revista "L'Ordine Nuovo" (1919), convertida en diari l'any 1921; alhora es convertia en el puntal teòric dels consells de fàbrica. Consumada la ruptura del socialisme a Liorna (1921), Gramsci s'alineà amb la minoria comunista, i juntament amb Bordiga accedí a la direcció del comunisme italià. Resident a Rússia (1922-23), col·laborà amb la Internacional Comunista; després d'una estada a Viena (1923-24), tornà a Itàlia per ocupar el seu escó de diputat en el moment que el feixisme aguditzava la repressió. Detingut (1926), fou condemnat (1928) a vint anys de reclusió. Empresonat prop de Bari (1928-33), fou traslladat a Formia (1933-35) i, molt malalt, fou enviat a una clínica de Roma, on morí. En els seus anys de reclusió elaborà unes notes i uns apunts que foren publicats amb el títol de Quaderni dal carcere i que foren agrupats en els volums Il materialismo storico e la filosofia di Benedetto Croce (1948), Gli intellettuali e l'organizzazione della cultura (1949), Note sul Machiavelli, sulla politica e sullo stato moderno (1949), Il Risorgimento (1949), Letteratura e vita nazionale (1950) i Passato e presente (1951). El 1947 foren publicades les seves Lettere dal carcere.

Enciclopèdia Catalana, http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0030777

 

Obres

20 resultats

Compilación de textos de Antonio Gramsci sobre el estado

Selección y presentación: Alberto Bonnet

Esta es una selección de apuntes de los Cuadernos de la cárcel en los que Antonio Gramsci realiza aportes importantes a la teoría marxista del estado. Tiene exclusivamente una finalidad didáctica. Busca, antes que nada, reducir las dificultades que presenta el uso de los Cuadernos gramscianos en el dictado de asignaturas universitarios en las que se abordan problemas de teoría política marxista y, en los hechos, se origina en nuestro propio trabajo en la materia Sociología Política, cátedra de M. Thwaites Rey, del Departamento de Ciencia Política de la Universidad de Buenos Aires. Pero quizás sirva también para el estudio en cursos extra-universitarios.

El concepto de estado es decisivo y aparece recurrentemente en las reflexiones del Gramsci carcelario, de manera que, si esta selección pretendiera ser exhaustiva, su extensión se volvería incompatible con su finalidad didáctica. Seleccionamos, en consecuencia, aquellos apuntes en los cuales consideramos que Gramsci realiza mayores aportes a la teoría marxista del estado, pero manteniendo a la vez una extensión razonable. Acaso sus minuciosas y ricas reflexiones históricas acerca de la formación del estado italiano hayan sido las peores víctimas de este procedimiento.

 

                       

Tercera sessió SEMINARI DE LECTURA : GRAMSCI I LA UNITAT POPULAR

El congrés de Lió, la qüestió meridional, la detenció, la proposta d’Assemblea constituent i la línia de la IC.

Segona Sessió del seminari de lectura Gramsci i la unitat popular

El Bienni Roig. Els Consells Obrers. L'Ordine Nuovo (1919-1920)

Quí som | Contacte | Legal | Crèdits